Preestrena a Cadaqués

junio 3, 2010

Estic jo amb la vena cinematogràfica aquestos dies i el dilluns vaig tenir la sort d’anar a la prestrena d’Estació de l’Oblit al Teatre Art i Joia d’aquí, de Cadaqués.

I dic sort perquè la pel·lícula em va arribar molt endins. La soletat dels majores, però també la soletat dels joves. I un viatge fins a la fi del món: el Cap de Creus. I, com ja imaginava, precioses imatges de Cadaqués.

Us deixo el repor que va eixir a TV3, gaudiu-lo i no us perdau la pel·lícula, l’estrenen demà divendres!!

http://www.tv3.cat/videos/2938111

Fotogrames de Cadaqués o L’Estació de l’Oblit

May 27, 2010

L’estiu passat vaig veure un equip de gent montant i desmontant maquinària. Il·luminant. Maquillant. Actuant. Em vaig creuar entre ells i vaig imaginar que feien una pel·lícula. Jo no sóc de mirar molt quan veig un rodatge. Sóc més bé de passar corrents per no trencar la màgia. Per després, quan em perdo a l’obscuritat de la sala, imaginar que tot és real. Que tot és cert. Així que ni tan sols sabia quina pel·lícula estaven rodant. Avui he descobert que rodaven L’ESTACIÓ DE L’OBLIT. Ja he parlat d’ella a posts anteriors… Però avui, després de veure les imatges, amb el Cap de Creus i el blau del mar de Cadaqués i la blancura de les cases com a fons d’una història que sembla emotiva i propera, he decidit penjar el tràiler i convidar-vos a que també disfruteu d’aquestos fotogrames plens de la llum del paradís. De la llum de Cadaqués.

El verano pasado vi a un equipo de gente montando y desmontando maquinaria. Iluminando. Maquillando. Actuando. Crucé por dónde trabajan e imaginé que estaban rodando una película. Yo no soy de mirar mucho cuando veo un rodaje. Soy más bien de pasar corriendo para no romper la mágia. Para después, cuando me pierdo en la oscuridad de la sala, imaginar que todo lo que veo es real. Que todo es cierto. Así que ni siquiera sabía en qué película trabajaban. Hoy he descubierto que estaban rodando LA ESTACIÓN DEL OLVIDO. Ya he hablado de ella en posts anteriores… Pero hoy, después de ver las imágenes, con el Cap de Creus y el azul del mar de Cadaqués y la blancura de las casas como escenario de una historia que parece emotiva y cercana, he decidido colgar el trailer e invitaros a que también disfrutéis de estos fotogramas llenos de la luz del paraíso. De la luz de Cadaqués.

Pintura i Cadaqués

May 20, 2010

Dalí, en blanc i negre, ja va saber captar la llum del port de Cadaqués.

Eixa llum.

Eixe port.

Paisatge del port de Cadaqués, 1926, Oli / fusta  -61 x 46 cm (24.02″ x 18.11″)-

Espero que el gaudiu com jo gaudeixo de Cadaqués.

Relatos sobre Cadaqués

May 14, 2010

Rebuscando en la maraña de internet. Ahora música, ahora lugares de ocio, ahora blogs… me acuerdo del comentario de Jordi acerca de una película rodada en Cadaqués. Me lanzo a buscar noticias sobre ella y encuentro algo que me encanta. Me fascina. Me apasiona. Y os lo tengo que comunicar.

Con motivo del estreno de esta película, Estación del Olvido, se ha abierto un concurso de relato breve sobre Cadaqués.

Es abierto, se pueden contar experiencias como las que yo cuento aquí casi cada día. O, si nunca has estado aquí, puedes imaginar Cadaqués. Es fácil: párate frente a un cuadro de Dalí, frente a una foto de Cap de Creus o lee cualquiera de las referencias literarias que os dejé hace unos días. Será un viaje apasionante.

Os animo a participar. Yo ya tengo mi relato escrito. Sólo me queda el empujoncito final, subirlo y permitir que la gente lo lea.

Ya os lo dije, Cadaqués está lleno de sorpresas.

Cine y Cadaqués

May 10, 2010

Música. Pintura. Literatura.

Pero Cadaqués también ha dejado huella en otro arte: el séptimo. Buscando y rebuscando he encontrado varias películas viejas, nuevas, estrenadas y por estrenar que han querido disfrutar de un paisaje como este. De una luz especial. Del mar y el encanto de Cadaqués.

Inauguro los posts sobre cine y Cadaqués con una referencia un tanto estrambótica. Curiosa. Una co-producción de España, Estados Unidos, Liechtenstein y Suiza del año 1971. Con Kirk Douglas,  Fernando Rey y Yul Brynner. ¿Ya sabéis cuál es?

LA LUZ DEL FIN DEL MUNDO. Dirigida por Kevin Billington. Os dejo un vídeo de la noticia del NO-DO que anunciaba el rodaje de esta película.

¿Sabéis de más películas rodadas en Cadaqués?

Que no pare la música…

May 5, 2010

Llegué a Cadaqués el verano de 2009, en junio. Y, ya os lo dije, tuve que quedarme. Dos meses después de mi llegada, en el Festival de Música de Cadaqués, descubrí que Cadaqués no sólo es tierra de pintores y escritores.

También es tierra de musicos.

IX! Es un grupo de pop nacido en Cadaqués. Su sonido fresco, sus letras intensas… Les descubrí en ese festival y ahora son un grupo más en mi estantería. No se me olvidará ese verano. Fue impresionante.

Os dejo un video del Festival con Ix! en directo. ¿Dónde? Pues dónde va a ser… ¡En Cadaqués!

Quizás mañana Cadaqués nos traiga algo de cine… Siempre viene con sorpresas.

Música i Cadaqués

May 3, 2010

Avui plou i m’he quedat a casa. Des de la finestra veig el mar tremolòs, les ones peleones… He decidit ficar música i relaxar-me mirant la bravura de l’aigua. Així m’ha vingut al cap aquest post.

Perquè si molts escriptors han tingut paraules per a Cadaqués, què dir-ne dels músics?? Sopa de Cabra fa una cançò a L’Alt Empordà que ja s’ha convertit en un clàssic…

Sembla que a poc a poc Cadaqués ens porta a revisitar totes les arts.

Josep Pla i Cadaqués

abril 29, 2010

Ell sabrà dir molt milllor que jo perquè Cadaqués és tan especial! I perquè és tan especial el seu menjar…

«CADAQUÉS TÉ TRES GRÀCIES. Primer, l’aigua dolça, l’aigua de la Font Vella, que a pesar de tenir pocs minerals és molt agradable. L’oli d’oliva; abans de les gelades del 1956 en el terme hi havia moltes oliveres; ara encara n’hi ha; tant llavors com ara l’oli de Cadaqués era el millor del país d’una manera inqüestionable; finalment, el peix, tot el peix i concretament l’anxova, no té comparació apreciable. Les aigües dels paratges de cap de Creus i de Cadaqués estan travessades per corrents alternats molt vius, extremament forts, de vegades difícils de manejar i que no deixen pescar, i per això hi ha, entre els pescadors, una tradició tan misèrrima –ara potser no tant. El mar es va abandonant. Aquests corrents transporten pastures excel·lents i, al mateix temps, mantenen la peixatalla en un medi difícil i contrastat. Els peixos tenen un vigor i una força considerables. Les espècies melindroses no hi tenen gaire vida. No s’hi adapten. Tot això és tan obvi que no crec que hi hagi necessitat de cridar testimonis que coneguin el país. Cadaqués semblava un país bíblic de l’època vella: tenia aigua excel·lent; oli, peix i vi –però menys que abans. La proximitat de l’Empordà li assegura el pa. ¿Què es pot demanar més en aquest món, per a arribar al país dels morts amb pau i tranquil·litat ?

En fi, però, aquelles anxoves, on són? Aquells vells pots d’anxoves blavissos amb el cordill vermell, on es poden comprar? Les que es mengen avui amb els aperitius i els entremesos no valen res. Són producte de la pressa, de qualitat horripilant i nefasta.»

Josep Pla, «El que hem menjat»

Lorca en Cadaqués

abril 23, 2010

Como muchos otros artistas, Lorca conoció los encantos de Cadaqués cuando fué a visitar a Dalí a su casa de Portlligat. Aquí os dejo con un poema que dedicó a nuestro precioso rincón del mundo:

«Cadaqués, en el fiel del agua y la colina,

eleva escalinatas y oculta caracolas

Las flautas de madera pacifican el aire.

Un viejo dios silvestre da frutos a los niños.

Sus pescadores duermen, sin sueño, en la arena.

En alta mar les sirve de brújula una rosa.

El horizonte virgen de pañuelos heridos,

junta los grandes vidrios del pez y de la luna.»

Federico García Lorca. Obras Completas.

Feliz dia del libro.

Sol

abril 20, 2010

Sigue brillando el sol en Cadaqués. Parece que después del frío invierno por fin se ha decidido a instalarse. Como cada mañana desayuno café y cigarro mirando al mar y me sorprendo mirando absorto la línea del horizonte. A apenas un par de kilómetros de aquí está la casa donde durante tantos años vivió Dalí, en Portlligat. Tenía un espejo frente a su cama y decía que así, en el extremo este del país, era el primer español en ver el sol cada mañana. Cuando me contaron la historia por primera vez me pareció una más de las extravagancias del genio. Ahora empiezo a apreciarlo. No sé si será porque es el primer sol de la península, pero puedo asegurar que esta luz tiene algo de mágico.